GIMNÀSTICA RÍTMICA
La gimnàstica rítmica és un esport majoritàriament femení que consisteix a seguir una melodia amb aparells gimnàstics. Es pot practicar individualment o en equips de fins a cinc noies i es valora la dificultat tècnica dels moviments, el ritme i la bellesa de la coreografia amb una puntuació per part d'un jurat que determina qui guanya la competició. Els salts, girs i passades dels aparells pugen la puntuació, afinada per la gràcia del ball general.
Existeixen cinc modalitats:
Corda
Cèrcol
Pilota
Maces
Cinta
També s'utilitzen unes punteres per protegir els peus i un vestuari especial (mallots).
Les gimnastes llanecen els aparells i els fan fer moviments mentres elles salten i es mouen, la coordinació i l'habilitat per recollir els aparells sense perdre el compàs és un dels punts claus.
S'ha desenvolupat lentament. Tot va començar a partir del ballet i en conserva una gran base.
A partir de la dècada de 1890, l'educador i músic suís Émile Jaques-Dalcroze va desenvolupar un mètode d'educació musical que va batejar com a eurhythmics, on la pràctica d'exercicis rítmics era un mitjà per desenvolupar la sensibilitat musical a través dels moviments del cos. També va desenvolupar un tipus d'ensenyament on es relacionaven de manera harmònica els moviments amb l'equilibri i els sentiments. El van aplicar en les escoles de dansa i en l'educació física. Alguns dels professors que va formar, serien posteriorment els iniciadors de la gimnàstica rítmica.
La primera vegada que la gimnàstica rítmica va aparèixer com a esport de competició, va ser a la Unió Soviètica als anys 40.
El Comitè Nacional per assumptes de Cultura Física i l'Esport, va realitzar una conferència on va donar a conèixer la decisió de desenvolupar en la Unió Soviètica una gimnàstica femenina amb orientació esportiva que va rebre llavors el nom de gimnàstica artística (no s'ha de confondre amb la gimnàstica artística actual).
Annexos: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gimn%C3%A0stica_r%C3%ADtmica
Corda
Cèrcol
Pilota
Maces
Cinta
També s'utilitzen unes punteres per protegir els peus i un vestuari especial (mallots).
Les gimnastes llanecen els aparells i els fan fer moviments mentres elles salten i es mouen, la coordinació i l'habilitat per recollir els aparells sense perdre el compàs és un dels punts claus.
S'ha desenvolupat lentament. Tot va començar a partir del ballet i en conserva una gran base.
A partir de la dècada de 1890, l'educador i músic suís Émile Jaques-Dalcroze va desenvolupar un mètode d'educació musical que va batejar com a eurhythmics, on la pràctica d'exercicis rítmics era un mitjà per desenvolupar la sensibilitat musical a través dels moviments del cos. També va desenvolupar un tipus d'ensenyament on es relacionaven de manera harmònica els moviments amb l'equilibri i els sentiments. El van aplicar en les escoles de dansa i en l'educació física. Alguns dels professors que va formar, serien posteriorment els iniciadors de la gimnàstica rítmica.
La primera vegada que la gimnàstica rítmica va aparèixer com a esport de competició, va ser a la Unió Soviètica als anys 40.
El Comitè Nacional per assumptes de Cultura Física i l'Esport, va realitzar una conferència on va donar a conèixer la decisió de desenvolupar en la Unió Soviètica una gimnàstica femenina amb orientació esportiva que va rebre llavors el nom de gimnàstica artística (no s'ha de confondre amb la gimnàstica artística actual).
Annexos: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gimn%C3%A0stica_r%C3%ADtmica
Molt interessant! Espero aviat més coses sobre la gimnàstica rítmica!
ResponEliminahttp://dianastoic.blogspot.com.es/